Propietats del material: els ancoratges d'expansió plàstics comuns solen estar fets de polietilè (PE) o polipropilè (PP). El PE ofereix una resistència superior a baixa-temperatura (retenció de la tenacitat a -70 graus ), mentre que el PP ofereix una millor resistència a-temperatura alta (resistent a la calor-a curt termini fins a 110 graus ). D'acord amb l'estàndard GB/T 1040-2018, la resistència a la tracció ha de ser superior o igual a 18 MPa per als ancoratges PE i superior o igual a 25 MPa per als ancoratges PP, atenent a diferents requisits de càrrega.
Coincidència dimensional: el diàmetre i la longitud afecten directament la capacitat de càrrega-. Per exemple, un ancoratge M6 (6 mm de diàmetre) és adequat per penjar objectes lleugers amb un pes inferior o igual a 5 kg, mentre que un ancoratge M10 (10 mm de diàmetre) pot suportar càrregues de fins a 20 kg. La longitud de l'ancoratge hauria de superar la profunditat d'encaixament almenys en 10 mm per garantir una expansió total.
Compatibilitat amb el tipus de paret: per a parets de maó buits, seleccioneu ancoratges amb un fil més fi (per exemple, un pas de 8 mm), mentre que els murs de formigó permeten ancoratges amb un fil més gruixut (pass de 12 mm). Les dades experimentals indiquen que una elecció incorrecta pot reduir la capacitat de càrrega-entre un 30% i un 50% (consulteu l'*Especificació tècnica per a l'ancoratge d'edificis*, JGJ145-2013).
